diumenge, 1 de setembre del 2013

Koshaku

Salutacions capsuleers!

Em plau comunicar-vos que la meva actual corporació, Koshaku, es troba en plena fase de reclutament. Des d'aquí convido a tot aquell que hi estigui interessat (espies també, només faltaria) a que  es presentin al canal del joc "Koshaku Pub", on se us farà una entrevista, se us extraurà una mostra de sang i, si tot va bé, se us convidarà a formar part d'una corporació amb més de sis anys d'experiència, i que pertany a l'aliança Gentlemen's Agreement.

Exacte, la noia no va inclosa

Els requisits són un domini correcte de l'anglès (la corporació i l'aliança són internacional, i l'anglès és la llengua vehicular) i tenir interès en el PVP, ocupació principal de la corporació.
Un cop dins, podreu gaudir de tot el que la vida a Vale of the Silent por oferir: ISK, aventures i molta violència espacial.
Encara no ho teniu clar? Doneu un cop d'ull a aquest vídeo que ha fet en Shezard, que de ben segur us donarà una bona idea del què és la vida d'un Kazonaut!

dimecres, 7 d’agost del 2013

TESTament

Salutacions!

Avui tornem amb un post breu però important; la guerra de Fountain és finida, i aquest n'és el resultat:


Tot Fountain ha estat conquerit per la Clusterfuck Coalition, amb Goonswarm Federation exercint-ne sovirania i garantint-ne drets d'explotació per a tots els membres de la coalició.
Tot i això, els treballs de pacificació continuen a la zona, per tal de permetre convertir aquest fins ara camp de batalla en una zona habitable.



Des d'aquí agraïr a tots els combatents, amics o enemics, la seva participació a la guerra, ja que ha estat una de les experiències més divertides, estimulants i enriquidores que mai he viscut en cap joc.
I per exemplificar-vos més clarament al que em refereixo, aquí us deixo un dels molts records que m'enduc d'aquest event de més de dos mesos de durada: una actuació a càrrec del llegendari Uncle Suas, delectant-nos amb la seva interpretació de "Creep" mentres els nostres bombarders torpedinaven estructures de l'enemic. 

La guerra ha acabat, però les batalles continuen. Us mantindrem informats!

dimarts, 2 de juliol del 2013

Warfare propaganda



Estimats lectors, sóc membre de la CFC, per tant coses a saber:
No seré objectiu, algú es podrà sentir ofès, però tingueu en compte que res és personal; simplement és la guerra. 

Escric aquestes línies mentre el meu bomber orbita a 20 Km d’una SBU, disparant de forma regular caldari navy inferno torpedos, mentre el meu FC es dedica a cantar amb la seva guitarra i 200 goons l’escolten en silènci.

El 30 de juny va fer un mes que vam iniciar l’ofensiva contra les costes normandes de “Fountain”. Des d'aleshores, moltes naus han explotat, molts cadàvers han omplert les bodegues dels necròfils i la sobirania dels sistemes ha anat canviant de mans com la falsa moneda. Hem viscut victòries pírriques, derrotes humiliants i comprovat els estralls que l’espionatge pot causar. Tots aquest conceptes són coses que fins a cert punt són quantificables, però al llarg d’una guerra, a part del foc i el ferro, són moltes les eines  que aliats i enemics utilitzen per decantar la guerra cap a un o altre costat. Avui toca parlar de la propaganda i de la guerra com a font d’inspiració.

A continuació us regalaré una petita i exquisida selecció triada per a tots vosaltres per en Growler i jo.

Aqui tenim uns quants gifs animats! Tota una delícia:









A continuació, uns quants JPG:






I per finalitzar, la meva humil aportació personal a la campanya de propaganda:



Per cert no nomes d'imatges viu la propaganda, en tota la xarxa podriem trobar 1000 exemples de contingut multimedia  però per ilustrar fins a quin punt le gent de l'EVE es pren seriosament aquest joc he decidit posar aquest:

 


Espero que ho gaudiu, tot plegat .


Shezard Thiesant.

dimarts, 25 de juny del 2013

La guerra per les llunes

Salutacions, amants de les naus espacials d'internet!

Han estat uns mesos absència (de nou!), però avui toca un petit update sobre allò que hem estat fent aquests darrers dies. Així doncs, us volem parlar de la guerra en la que hem estat combatent els darrers 19 dies, i en la que es preveu que continuem destruïnt naus moltes setmanes més. 
Es tracta de la guerra que la Clusterfuck Coalition (CFC) ha declarat a Test Alliance, Please Ignore (TEST) per tal de reclamar sovirania sobre Fountain, una regió especialment rica en llunes d'alt valor. 
Això no hauria suposat un enfrentament tant remarcable si no fos perquè Pandemic Legion (PL), Northern Coalition (N3), Black Legion (MEN) i altres entitats menys remarcables s'han unit a la festa proporcionant suport a TEST.
Tot plegat fa que aquesta sigui una de  les guerres més importants que s'han desenvolupat mai a New Eden, així com un dels events més espectaculars, emocionants i entretinguts en els que he tingut l'oportunitat de participar.  

La doctrina de Caracals de la CFC en acció

Per altra banda, em plau anunciar que en Shezard està preparant un article en el que ens parlarà de la guerra psicològica, i ens delectarà amb un gloriós recopilatori de propaganda militar que ambdós bandols estan utilitzant per desmoralitzar l'enemic. I és què, de vegades, les armes no ho són tot, i  és pot aconseguir fer molt més mal amb unes cuantes paraules ben triades que amb un miler de missils d'assalt.

I ara, si em dispenseu, vaig a destruïr més naus enemigues. Això no ha fet més que començar!


diumenge, 24 de març del 2013

Pirates entre asteroides

A en Shezard Thiesant no li agraden els miners. De fet, els odia a mort. Literalment. La seva aversió vers els recolectors de minerals es remunta als seus inicis com a pilot de New Eden. Els minerals sempre estàn sota demanda, i recolectar-ne per vendre'ls és una de les coses més senzilles que un pilot novell pot aconsseguir. Tot i així, aquesta és una possibilitat que en Shezard mai va considerar, i va optar per començar forjant-se una reputació entre els agents de Theology Council, els quals li encarregaven poc a poc missions de més importància.

Fins i tot durant la seva estada en un forat de cuc de classe 5, on un pilot amb poca experiència com ell la vida era francament dura, va tenir clar què dir als seus companys de corporació el dia que li van oferir d'anar a minar amb ells alguns dels minerals més valuosos que farien caure de cul a terra a qualsevol miner de veldspar de High-Sec: "Jo no mino".

No fou fins fa poc que, sense saber ben bé com, en Shezard em va convèncer d'anar a fer una visita a High-Sec. Normalment només hi anem per tancar algun acord comercial, però aquesta vegada era diferent. Aquesta vegada hi anàvem per satisfer un dels desitjos més malvats, terribles i divertits d'en Shezard: destruïr la nau d'un miner indefens en un sistema d'alta seguret, i fer-ho prou depressa abans que Concord, la policia espacial de New Eden, tingués temps de venir a fer-nos pagar el crim comès. Dit i fet, ens vam embarcar en dos catalysts, un tipus de destructor sorprenentment apte per aquest tipus de feines. 
Els killmails són el trofeu dels gankers

Val a dir que al principi no les tenia totes. Francament, mai he tingut una gaire bona opinió pel que fa als anomenats "suicide gankers". Assalten preses que no tenen l'oportunitat de defensar-se, trencant les lleis que mantenen l'ordre a la galaxia, i sovint ho fan sense que els interessi el botí de la víctima, sinó que en tenen prou amb les seves llàgrimes.
Va ser precisament per això que em vaig sorprendre força quan em vaig trobar rient i passant-ho molt bé mentres veia explotar la nau de la nostra primera víctima. Sí, la primera de moltes. Des d'aleshores, en Shezard i jo hem continuat visitant els sistemes de High-Sec, i amargant la vida als pobres miners.
És una feina entretinguda. Sobretot feta entre dos. Un espera pacientment amb el seu catalyst, mentres l'altre busca alguna presa adient, fent-se passar per miner, o en una nau de camuflatge, i fa de balisa. Una vegada trobada la presa, la resta és molt ràpid, ja que en menys de vint segons el miner ja s'ha quedat sense nau, i quan Concord fa acte de presència ja és massa tard.

Em diverteixen les rialles d'en Shezard pel canal de radio. Es posa tens, riu, crida i aplaudeix histèricament. Però el fet d'haver acabat trobant una altra activitat que em fa passar estones increïblement divertides a New Eden... això no té preu.

http://www.youtube.com/watch?v=b_Jibw1PEhs

 


dimarts, 19 de març del 2013

Atracció Fatal

Salutacions amics capsuleers

Avui toca parlar d'un curiós cas d'infiltració i robatori a l'EVE Online. Sí, ja sé que això no té res d'extraodrinari en aquest univers virtual. Però en el cas que ens ocupa, la protagonista de tot plegat (sí, és una dona) ens demostra que ser CEO d'una corporació i no buidar amb prou regularitat el suquet que els homes emmagatzemem a la nostra bossa escrotal no és una bona combinació. 

La història en qüestió no és meva. És una traducció d'un article que podeu trobar a themittani.com.
Nota: NO sóc un bon traductor. Ni tan sols sóc traductor. He intentat no ser massa literal i fer la traducció el més llegible possible, però sé que continua sent un desastre. Demano que m'excuseu. Recomano, per tant, que tots aquells que entengueu l'anglès llegiu l'article original.
Nota 2: El mèrit és tot de Bagehi, l'autor original del text.



------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A l'EVE Online, la població femenina és tan sols d'un 5% de tots els comptes registrats (en teoria). Algunes dones oculten el seu gènere mitjançant moduladors de veu o, senzillament, no parlant per comms. Algunes no amaguen el seu gènere. Algunes, l'utilitzen en benefici pròpi. A l'EVE, amb tot el metajoc que hi ha involucrat, qualsevol avantatge que tens sobre els altres pot comportar grans recompenses.
Enter Tamzin. Ella s'ho ha estat passant bé estafant i robant corporacions. Després d'assaltar una corporació de low-sec. on va ser nomenada CEO, en va expulsar tots els membres, i va robar-ne les possessions, es va iniciar en l'èxit. Kenshin, una corporació de cinquanta membres, d'una aliança menor (Space Mongolians) de Geminate, la va convidar a unir-se a ells. El CEO li va deixar clar que no es deixaria manipular per ella i que no li permetria robar la seva corp.

Repte Acceptat
El CEO de la corp era d'Australia i Tamzin del Regne Unit, però això no li va impedir de festejar-la des del primer dia que la va conèixer.

[ 2012.12.15 12:40:18 ] Tad Ghostall > on ets del Regne Unit exactament?
[ 2012.12.15 12:40:21 ] Tadashi Tissant > A London
[ 2012.12.15 12:40:33 ] Tad Ghostall > bé... tens una veu preciosa
[ 2012.12.15 12:40:37 ] Tad Ghostall > molt mona
[ 2012.12.15 12:40:43 ] Tadashi Tissant > gràcies
[ 2012.12.15 12:40:52 ] Tadashi Tissant > em fas enrojolir
[ 2012.12.15 12:41:23 ] Tad Ghostall > per cert, també sóc Boris Karr,
[ 2012.12.15 12:41:40 ] Tad Ghostall > ceo de la corp Kenshin.
[ 2012.12.15 12:41:45 ] Tad Ghostall > i director adjunt de l'aliança
[ 2012.12.15 12:46:59 ] Tad Ghostall > t'hauria d'advertir que sóc molt de flirtar
[ 2012.12.15 12:47:25 ] Tad Ghostall > m'agrada dir-ne "ser juganer"
[ 2012.12.15 12:48:28 ] Tad Ghostall > i tinc debilitat per les dones angleses

Nota: parlar així és la definició de ser una bona víctima, així que no ho facis.

Tadashi Tissant. Efectivament, no sembla ni una dona

I així va entrar el llop al corral. Set dies després ella s'unia a la corporació. Aquell mateix dia ja es va convertir en oficial i li van assignar rols. Si estàs prenent notes sobre "com no ser robat", mai donis rols a gent que acaba d'entrar a la corporació. Uns dies després, ja s'havia convertit en una directora amb accés al gran botó vermell. A partir d'aquí, era només qüestió d'esperar el moment oportú per arramblar tot allò que tingués a l'abast. Unes setmanes més tard, amb la corporació a punt d'unir-se a una nova aliança i amb tot el safareig que això comporta, el passat de Tamzin la va atrapar.

Boris Karr va tenir una conversa amb una antiga víctima que el va avisar de que el personatge de  Tadashi Tissant era en realitat de Tamzin, i que era una lladre de corporacions en sèrie. I fil per randa, li va explicar com el robaria. Així que, com una persona intel·ligent, la va desposseïr dels seus rols. Ella va acabar en una corporació NPC, on va passar un dia abans no tornés a dirigir-se a la corporació.

"No em puc creure que no confïis en mi"

"No em puc creure que no confïis en mi", diu ella, i funciona com si pronunciés unes paraules màgiques, especialment amb unes cuantes llàgrimes d'efecte afegit. I amb menys d'un dia ella torna a ser a la corp, amb tots els rols de propina al cap de poc.
Tot i així, les possessions de la corporació no queden alliberades en el traspàs d'aliaça, així que decideix relaxar-se i fer-se la bona una mica més.

Per demostrar-te que confío en tu, t'agradaria seure en un Nyx equipat?

No, no us enganyo. Tot i l'avís, ell la convida a portar un alt capaç de pilotar un carrier Gallente a la corporació, ejecta amb la seva càpsula del Nyx i li deixa pilotar a ella.

[ 2013.02.14 00:19:05 ] Tad Ghostall > no moris amb el super !!!
[ 2013.02.14 00:20:16 ] Tad Ghostall > m'estimes molt ara?
Hi havia rumors d'un altre canvi d'aliança en un futur proper, així que va continuar fent-se la bona. Kenshin va rebre l'aprovació per unir-se a Circle-of-Two . Això significava traslladar-se desde Geminate fins a Tribute, que alhora significava munts de possessions desbloquejades. Durant la reunió de la directiva per planejar el trasllat, Tamzin va suggerir moure primer tots els béns a un sistema low-sec com a punt intermig per fer el trasllat més fàcil. Una vegada més, si estàs prenent notes sobre "com no ser robat", NO FACIS AQUESTES COSES.


Hi ha coses que poden resultar massa llamineres


Totes les BPO van ser desbloquejades i traslladades. Les torres i els seus mòduls van ser traslladats. Els minerals de lluna van ser traslladats. I aquell Nyx va ser traslladat amb ella al timó. Mentre els directors s'estaven reunint, ella ho va treure tot de l'hangar de la corporació (la interfície de béns de l'EVE estima un valor d'uns 14 bilions d'ISK) i va buidar els 670 milions del compte corrent de la corporació. Afegint el Nyx generosament equipat, va treure en total gairebé 50 bilions d'ISK en béns.

[ 2013.03.17 02:03:35 ] Tad Ghostall > t'has endut tots els béns i l'isk de la corporació?
[ 2013.03.17 02:07:35 ] Tadashi Tissant > Què creus que ha passat?
[ 2013.03.17 02:10:34 ] Tadashi Tissant > ja et vaig dir al començament que jo era problemes, i ho sabies
[ 2013.03.17 02:23:15 ] Tad Ghostall > m'ho has robat tot
[ 2013.03.17 02:23:22 ] Tad Ghostall > i no vull que te'n vagis
[ 2013.03.17 02:23:36 ] Tad Ghostall > estic enamorat de tu
[ 2013.03.17 02:23:52 ] Tad Ghostall > tinc el cor trencat
 Després de dos mesos de conèixer-la per Internet, ell n'estava enamorat. No importava que l'hagués robat. És una mica divertit i una mica tràgic. Si encara estàs prenent notes, així és com acaba la gent en una mala relació.

Ho hem perdut tot i hem de començar de bell nou
De: Tad Ghostall
Enviat: 2013.03.17 06:04
A: Kenshin.,
Ei nois, 
Sembla ser que algú amb qui confiàvem ens ha enganyat com ximples.
A més del robatori que vam patir fa unes setmanes, ara ens han robat de nou.
Tots els béns de la corporació, així com la majoria dels meus efectes personals han estat robats per algú molt proper a tots nosaltres. Estic força dolgut i decebut pel fet que hagi tornat a passar, però ens recuperarem.
Aproximadament 50 bilions en béns han estat robats, incloient el meu super carrier Nyx i un Rorqual d'un altre membre de la corporació. Sabem qui és el responsable i què ha fallat.
Em sap greu ser el portador de males noticies, tot això m'ha dolgut molt. La meva economia i la meva salut s'han vist afectats significativament i necessitaré tot el vostre suport per tirar endavant tot això de nou.
Salut,
Tad / Boris / Vlade
Em va saber greu per ells fins que les seves emocions es van sobreposar al seu pensament racional (sembla que sigui una moda per ells). Van començar a dir coses que no fa falta dir i que no s'haurien de dir (especialment on poden ser llegides per la persona en qüestió):
[ 2013.03.17 11:35:48 ] Bobbyd > em pregunto si li va donar la seva adreça o nom real a en Boris, tinc amics en aquella part del món
[ 2013.03.17 11:36:18 ] Gragnor > ja li arribarà el moment, i aleshores es farà fotre
[ 2013.03.17 11:36:52 ] Gragnor >l'EVE, la traició i l'engany és l'únic que tindrà
[ 2013.03.17 11:49:01 ] Master tyler > com et sents, tadashi, sabent que en aquesta corporació hi ha més de 50 persones que t'odien profundament?

[ 2013.03.17 12:03:29 ] Gragnor > LOL - t'explico un secret, carinyet - ningú tornarà a confiar mai en aquesta IP...... i és increïble com les empremptes digitals poden ser rastrejades. A l'EVE ho he vist fer als russos...... estàs acabada pel que fa aquest joc. Reprocessa el personatge.
Ella ha estat rastrejada i denunciada a la ciber-policia. En qualsevol cas, si t'estàs preguntant com s'ho està agafant tot la Tamzin, s'està fent un tip de riure de camí cap al banc.

diumenge, 3 de març del 2013

Massacre a Low-Sec

Divendres nit, i l'aliança es posa en marxa per trobar una mica d'acció. Ens arriben noticies d'una flota de creuers T3 de The Retirement Club, i no triguem a tenir formada una magnífica flota de rokhs i scymitars. Un "cynosural field" ens catapulta directes al nostre sistema objectiu: Ohkunen, a Low-Sec. Per tal de cridar l'atenció dels nostres enemics, iniciem un assalt a una torre, i la resposta no es fa esperar; una legió de lokis, legions i guardians ens aterra a sobre i la batalla comença.




Degut a diversos problemes que van patir els nostres pilots de les naus logístiques, la balança es decanta ràpidament a favor de The Retirement Club, i les nostres baixes es produeixen molt més ràpidament que els seves. Nova Rain, el nostre comandant de flota, ordena retirada i condueix als supervivents del nostre bàndol sans i estalvis a casa.

Tot i que el resultat de la batalla no ha estat del tot satisfactòri, són les intenses batalles com aquesta són les que em continuen fent tornar una vegada i una altra al cru univers de New Eden, on fins i tot la derrota et deixa l'agradable regust d'haver participat en un event realment èpic i formidable.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Vale of Blood (part 1)



Hola a tothom! Abans de presentar-me deixeu-me agrair-li a en Growler l’oportunitat de deixar-me escriure en el seu bloc i poder donar així la meva pròpia visió d’aquest gran joc i relatar les meves vivències.

Jo sóc en Shezard Thisesant, activista i orgullós ciutadà Gallente ademés de  militant de Koshaku; corporació que forma part de Gentelment’s Agreement i que domina pràcticament tot “Vale of the Silent”.

Molts de vosaltres ja sabeu de les nostres aventures a high-sec i especialment a WH space però, com be us ha dit en Growler, ens hem mudat de barri i actualment som uns autèntics habitant de null-sec.

Els nostres objectius quan vam arribar eren molt clars: rebentar el màxim nombre de naus possibles i com més cares millor, i us puc assegurar que de forma sistemàtica, dia a dia i kill-mail a kill-mail ens esforcem el màxim per procurar que “Vale of the Silent ” es converteixi en la vall de les llàgrimes, els plors i els crits. A continuació us relataré els afers succeïts el dia 13 de febrer de YC 109.

Aquell vespre rondava entre les llunes de TVN, tot cercant pirates guristas que s’havien infiltrat entre les nostres línies. Era un feina avorrida i tediosa però sempre s’havia de fer. Com a bon ciutadà de la Vall del Silènci hom s’ha de fer càrrec no només de la defensa dels probables enemics que es vulguin fer els durs pels  nostres sistemes, sinó també de mantenir-los nets de la púrria gurista.

Aquell dia el meu company de batalla, en Growler, no es trobava al sistema. De fet uns afers molt urgents l’havien requerit a l’Imperi, i per tant si aquella feina amb companyia ja resultava tediosa, imagineu-vos fer-la sol. Així doncs aquesta era la imatge: el meu cuirassat classe Dominix, volant entre els núvols de rates enemigues, esclafant-les com si de mosques es tractessin. Com a consol em queda que són mig caldari, i això per a un gallente sempre està be.

Pràcticament la feina estava feta i tenia ganes d’arribar a l’estació foter-me un rom amb Quafe i tirar-li els trastos a aquella recluta nova amb accent germànic que acabava d’arribar de Domain, i que era capaç de fondre’m només mirant-me. De cop i volta una emissió d’última hora pel canal d’intel·ligència de la zona recomanava precaució; una flota neutral composada per creuers de batalla de tercera generació es passejava pel sud de Venal buscant gresca i es dirigien cap a Vale. Donades les circumstàncies, un dels comandants de flota de guàrdia va cridar a les armes requerint el màxim nombre de pilots, per a fer front a l’amenaça imminent. En pocs minuts, una flota composada per vagabonds, scimitars i els omnipresents "fast tacklers" es trobava preparada al punt de reunió llesta per al combat. Durant uns minuts, les ones de radio dels canals d’intel.ligència van quedar silenciades, desplaçades per la tensió i substituïdes per litres d’adrenalina, continguda a la força i de forma precària. Tot això succeïa mentre els exploradors intentaven localitzar la posició exacta de la flota enemiga. 



Va resultar en va, s’havien esfumat com fantasmes i durant els següents minuts la decepció per la sang no vessada va enfonsar els ànims de tota la flota. Disposats a tornar a casa vam enfilar el camí de tornada, decepcionats vam agafar el jump bridge i quan mitja flota ja l’havia creuat una nova emissió pels canals d’intel·ligència la va revolucionar. Els havien trobat, venien des del sud, des de Geminate. Però no eren creuers de batalla de tercera generació, sinó que pertanyien a la classe Drake i no eren deu, eren cinquanta!
La següent ordre va ser:
"River fleet!"