Hola a tothom! Abans
de presentar-me deixeu-me agrair-li a en Growler l’oportunitat de deixar-me
escriure en el seu bloc i poder donar així la meva pròpia visió d’aquest gran
joc i relatar les meves vivències.
Jo sóc en Shezard
Thisesant, activista i orgullós ciutadà Gallente ademés de militant de
Koshaku; corporació que forma part de Gentelment’s Agreement i que domina
pràcticament tot “Vale of the Silent”.
Molts de vosaltres
ja sabeu de les nostres aventures a high-sec i especialment a WH space però,
com be us ha dit en Growler, ens hem mudat de barri i actualment som uns
autèntics habitant de null-sec.
Els nostres
objectius quan vam arribar eren molt clars: rebentar el màxim nombre de naus
possibles i com més cares millor, i us puc assegurar que de forma sistemàtica,
dia a dia i kill-mail a kill-mail ens esforcem el màxim per procurar que “Vale
of the Silent ” es converteixi en la vall de les llàgrimes, els plors i els
crits. A continuació us relataré els afers succeïts el dia 13 de febrer de YC
109.
Aquell vespre
rondava entre les llunes de TVN, tot cercant pirates guristas que s’havien
infiltrat entre les nostres línies. Era un feina avorrida i tediosa però sempre
s’havia de fer. Com a bon ciutadà de la Vall del Silènci hom s’ha de fer càrrec
no només de la defensa dels probables enemics que es vulguin fer els durs pels
nostres sistemes, sinó també de mantenir-los nets de la púrria gurista.
Aquell dia el meu
company de batalla, en Growler, no es trobava al sistema. De fet uns afers molt
urgents l’havien requerit a l’Imperi, i per tant si aquella feina amb companyia
ja resultava tediosa, imagineu-vos fer-la sol. Així doncs aquesta era la
imatge: el meu cuirassat classe Dominix, volant entre els núvols de rates
enemigues, esclafant-les com si de mosques es tractessin. Com a consol em queda
que són mig caldari, i això per a un gallente sempre està be.
Pràcticament la
feina estava feta i tenia ganes d’arribar a l’estació foter-me un rom amb Quafe
i tirar-li els trastos a aquella recluta nova amb accent germànic que acabava
d’arribar de Domain, i que era capaç de fondre’m només mirant-me. De cop i
volta una emissió d’última hora pel canal d’intel·ligència de la zona
recomanava precaució; una flota neutral composada per creuers de batalla de tercera
generació es passejava pel sud de Venal buscant gresca i es dirigien cap a
Vale. Donades les circumstàncies, un dels comandants de flota de guàrdia va
cridar a les armes requerint el màxim nombre de pilots, per a fer front a
l’amenaça imminent. En pocs minuts, una flota composada per vagabonds,
scimitars i els omnipresents "fast tacklers" es trobava preparada al
punt de reunió llesta per al combat. Durant uns minuts, les ones de radio dels
canals d’intel.ligència van quedar silenciades, desplaçades per la tensió i
substituïdes per litres d’adrenalina, continguda a la força i de forma
precària. Tot això succeïa mentre els exploradors intentaven localitzar la
posició exacta de la flota enemiga.
Va resultar en va,
s’havien esfumat com fantasmes i durant els següents minuts la decepció per la
sang no vessada va enfonsar els ànims de tota la flota. Disposats a tornar a
casa vam enfilar el camí de tornada, decepcionats vam agafar el jump bridge i
quan mitja flota ja l’havia creuat una nova emissió pels canals
d’intel·ligència la va revolucionar. Els havien trobat, venien des del sud, des
de Geminate. Però no eren creuers de batalla de tercera generació, sinó que
pertanyien a la classe Drake i no eren deu, eren cinquanta!
La següent ordre va
ser:
"River
fleet!"
