Després d'un mes i pocs dies a la
meva nova corporació crec haver pogut gaudir d'un tast de tot allò (com a
mínim, d'allò més significatiu) que la vida a WH em pot oferir:
llargues estones d'exploració, molts sleepers amb botins suculents,
planets riquíssims en recursos esperant que algú els exploti, núvols de
gas valuosíssim i, el més divertit de tot: uns nous veïns cada dia!
Val
a dir que no tot són flors i violes; hi ha molts moments en què, a
banda de fer petar la xerrada amb els companys d'aliança, ben poca cosa
pots fer. Moments en que t'has d'amagar, veient com una flota enemiga es
passeja pel teu propi sistema i fa menester del teu camí cap als
sistemes "high sec", perquè no hi ha prouta gent conectada com per
poder-hi fer res. Moments en que una flota enemiga et cau a sobre per
sorpresa i tots els teus companys són massa lluny com per poder-te
ajudar.
Però,
al cap i a la fi, totes aquestes experiències amargues serveixen per
educar el paladar del jugador, i fer que aquest assaboreixi amb molt més
de plaer els moments dolços (que també n'hi ha, i molts) que es poden
viure en aquestes regions remotes del joc.
Ahir
vam tenir un d'aquests moments. El sistema adjaçent al nostre semblava
estar habitat, però no hi havia ningú custodiant-lo. Vam escanejar uns
núvols de gas ben formosos i cars, i vam estar extraient-lo
tranquilament amb les nostres naus, riguent, fent petar la xerrada, i
pensant en els diners que faríam venent el botí. Va ser un moment de
placidesa distesa de la que hom només gaudeix si les ha passat prou
putes com per apreciar-la com cal.
"Menjapets... that's a funny name for a gas harvester" va dir un dels meus companys referint-se al nom de la meva nau.
